Apunts/Apuntes:
La civilització s'inicia amb un acte creatiu: quan l'home primitiu agafa una fruita d'un arbre i enlloc de menjar-se-la, la pren a la seva cova i la planta al costat. Neix així el primer hort. Així ho expressa Herbert Marcuse a la seva obra "Eros i civilització"
L'acte creatiu és ben be emotiu. Ens omple d'eufòria i de satisfacció. Però l'acte de comunicar aquesta obra creativa ha de ser racional: amb lògica i bona estructuració i no cal dir que amb un bon llenguatge expressiu, capaç de captar el receptor.
La creativitat s'expressa a expenses d'una psicosi. Així ho admet Christian Délacampagne, autor de "Psiquiatría y opresión" (Ed. Destino). Per això l'acte creatiu és obsessiu. Després vindrà la seva metamorfosi convertint la idea en obra creativa a través de la comunicació y la gran meravella de la creativitat és que dona la possibilitat de curar la psicosis.
El procés creatiu és, doncs, subjectiu. El procés comunicatiu és o ha de ser objectiu, potser sense perdre personalitat, però entenedor universalment.
El grau d'universalitat d'una obra creativa és equivalent al seu grau de genialitat.
Otras ideas clave del libro Creatividad y comunicación
"Cuando hablamos de comunicación, deberemos tener en cuenta dos conceptos clave: Figura y Fondo porque ambos comunican. La Figura es el núcleo comunicativo: la obra de arte. Y el Fondo es la forma o el espacio en el que se presenta, ambos parámetros entran en la percepción visual y se suman".
Edward de Bono creó el concepto de "pensamiento lateral" y él mismo aseguraba que era un concepto de difícil definición, porque podía explicar qué no era, pero no lo qué era. Evidentemente, este concepto surge en el plano creativo y nos dice que su metodología creativa sigue exactamente el proceso contrario a la lógica. Por tanto, será siempre algo cuya metodología expresiva está fuera de lo habitual. Claro que este "fuera de lo habitual" no puede significar solo humor o ridículo, sino algo mucho más profundo e impactante.
Herbert Marcuse dice en su libro "Eros y civilización" que la civilización da comienzo el día en que el hombre primitivo, en lugar de comerse la fruta que acaba de coger de un árbol, se la lleva a su cueva y la planta, de manera que en lo sucesivo la tendrá cerca y allí crecerá su huerto. Por tanto, la civilización se inicia no solo un acto creativo, sino inicialmente con un acto de represión. Es decir, cuando ese hombre primitivo cambia el principio del placer (comerse la fruta) por el principio de realidad (planificar para el futuro). Algo que no puede perder de vista el creador de una obra creativa. Sin menguar su genialidad, ha de saber topar con la realidad, planificando el mínimo detalle.
Los autores franceses Marcel Réja y Christian Delacampagne admiten en su libro "Psiquiatría y opresión" que la creatividad solo puede expresarse a expensas de una psicosis que habrá de ser superada totalmente y metamorfoseada para dar lugar a la obra creativa. De manera que admiten que la creatividad es terapéutica.
...................................................................................................................................................................
Dietètica antiaging i anticàncer: https://www.editdiazdesantos.com/libros/muntane-coca-maria-dolores-dietetica-antiaging-y-anticancer-L30002530201.html
Hipòcrates vai dir: "Som allò que mengem". I va afegir: "Que el teu aliment sigui la teva medicina i la teva medicina sigui el teu aliment".
Però Linus Pauling, creador de la Medicina Ortomolecular va enriquir encara més aquestes reflexions atenent el gran rol de la nostra microbiota i la seva gran individualitat i personalitat: "Som allò que absorbim". I per tant, aquí, ens venia a dir la gran importància de la microbiota intestinal i la necessitat d'atenció a les intoleràncies alimentàries.
La Medicina Ortomolecular és la que diagnostica buscant la causa de la malaltia i no anul·lant els símptomes. Recepta complements que són vitamines, enzims o minerals o metalls que el nostre organisme necessita i que, en realitat, els complements imiten els que fabrica el propi cos o els que aporten els aliments. "Orto" significa just, allò que vol dir que aquesta medicina ha de receptar aquests complements en la seva dosi justa, perquè massa o poc no aporten salud.
En realitat, la Medicina Ortomolecular busca que el nostre organisme funcioni en homeostasi, la situació ideal d'equilibri en la qual no li falta ni li sobra res a la maquinària per funcionar a la perfecció.
..........................................................................................................................................................................................................
Puta lactosa!: Contacte d'aquesta pàgina
Les al·lèrgies són greus i poden ocasionar la mort. Les intoleràncies no són pas greus. Poden ser cròniques i ocasionar mols molèsties. Però només a la llarga poden causar danys irreversibles.
La intolerància a la lactosa es produeix perquè la tripa ha deixat de fabricar lactasa, l'enzim capaç de pair la lactosa.
Per això el lactis que es venen sota el genèric de “sense lactosa”, en realitat el fabricant els hi ha afegit lactasa.
La lactasa es veu també a la farmàcia en forma de complement.
Si es pren la lactasa abans de prendre un làctia, pot fer la digestió de la lactosa i no produir molèsties. Cal, no obstant, tenir en compte que la lactasa resta molt poc temps a la butxaca i si s'han de trobar amb la lactosa cal tenir molta cura de prendre ambdues alhora o una seguida de l'altra.
Cal distingir la intolerància a la lactosa de la intolerància a les proteïnes de la llet. Són dues coses diferents.
...........................................................................................................................................................................................
¡¡ Puto gluten!: en edición
La sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC) ha emergit com una entitat clínica reconeguda dins de l'espectre de trastorns relacionats amb el gluten, diferenciant-se de la malaltia celíaca i de l'al·lèrgia al blat.
Tot i això, la celiaquia està ben definida: es defineix com la intolerància al gluten des del naixement. I, per tant, tenen uns marcadors genètics, els gens: HLA-DQ2 i HLA-DQ8. Naturalment aquesta intolerància té diferents nivells de gravetat.
Investigacions sobre la celiaquia han demostrat que es tracta d'una malaltia amb origen o implicació poligènica perquè s'hi involucren diversos gens: principalment, gens del complex major d'antígens d'histocompatibilitat (MHC) com els enumerats i actius en els protocols mèdics: HLA-DQ2 i HLA-DQ2 protocols mèdics actuals.
La prevalença estimada de la celiaquia és de l'1% de la població, mentre que la de SGNC és més variable i oscil·la del 0,6 al 6% de la població, segons estudis de centres d'atenció primària. I aquesta elasticitat del 0,6 al 6 ve determinada per ser una malaltia infra-diagnosticada.
Hi ha qui es pregunten si la intolerància al gluten es tracta que estem davant d'una moda. Nosaltres pensem que això és una lleugeresa. És cert que han augmentat els casos. Però cal preguntar-se per què? I aquest perquè està clarament a l'enginyeria genètica i al pa industrial. Mentre que el blat de fa vint o trenta anys tenia un 5 per cent de gluten, l'actual conté un 50%. I si el nostre metabolisme no està preparat per fer-ho?
Mediterrània: contacte d'aquesta pàgina
Els déus de la mitologia grega no són com el Déu catòlic o cristià del que es diu que va crear l'univers. No. Els déus grecs no van crear l'univers. Així ho afirmen els tractats sobre Mitologia. I expliquen que va ser l'univers qui va crear els déus. Perquè concedeixen que a l'inici d'aquest univers, ja existien el Cel (Urà) i la Terra (Gea), els quals van tenir com a fills els Titans, els quals, en ser fills d'Urà i de la Terra, estaven relacionats amb conceptes lligats als seus pares: com el sol, la lluna, l'oceà o Cronos, el temps. Posteriorment, els titans vam engendrar una segona generació. Ho explica l'historiador Hesiode. Aquests éssers de la segona generació van ésser masculins i femenins: sis homes anomenats Titans: Ocean, Ceo, Crio, Hiperió, Japeto i Cronos. I sis dones o Titànides: Febe, Mnemònine, Rea, Temis, Tetis i Tea. I aquests titans van precedir en la seva existència als déus que vam conèixer com a protagonistes de la Mitologia grega. I la llegenda diu que capitanejats per Zeus van lluitar amb els titans i els van vèncer. Per tant, a la Mitologia grega no hi ha un sol deu, i el poder està repartit. Aleshores tampoc hi ha poder absolut. I aquest poder tampoc l'hereten o gestionen els seus representants, com a l'església.
Pitàgoras
va viure entre els segles VI i V a C.
Segurament va nàixer a Samos (580 a C) i va morir a Metaponte, a la
Magna Grècia, el 497 a C. Va ser filòsof i matemàtic i va fundar l'escola
polític-religiosa que porta el seu nom: el Pitagorisme.
Safo de Lesbos és la primera dona, autora de nom conegut a la Literatura. Els seus poemes són tot un cant a la bellesa no igualat a la Història. (Safo va viure el segle VI a. de Crist). La llegenda que s'ha creat al voltant de la seva vida i de la seva obra l'ha transformat en símbol històric i arrel etimològica del "lesbianisme" o amor homosexual entre dones. Tot i que l'estudi apurat de les costums de la seva època ho desmenteixen.
..................................................................................................................................................................................
El lenguaje de la piel: https://www.amazon.es/El-lenguaje-piel-Dolores-Muntane/dp/9895193165
La piel es el gran descodificador del organismo humano. Hay muchos estudios que demuestran la relación entre ciertas dolencias en la piel y su relación con el estrés o procesos inmunológicos.
La frontera entre la bioquímica y las emociones o entre las hormonas y los estados de ánimo es inexistente. Sin embargo, hormonas y bioquímica de los neurotransmisores se pueden expresar fácilmente en la piel.
Asimismo la piel viene a ser la gran plataforma lingüística de la bioquímica de la nutrición, la bioquímica del sistema nervioso o la bioquímica del sistema inmunológico.
En cuanto a los nutrientes básicos para la piel, situaríamos en primer lugar los ácidos grasos como el ácido oleíco del aceite de oliva y el aguacate, la grasa de las semillas, los frutos secos y el pescado. Los complementos necesarios: las vitaminas del grupo B, el selenio, las vitminas A, E y C y el zinc.
Pel que fa a les reparacions per raó de l'envelliment, considerem en primer lloc la necessitat d'una dieta i una suplementació adequada; perquè el veritable antienvelliment és interior, l'extern és només estètic i no necessàriament de salut. Però si cal recórrer a l'estètica: la bioestimulació plaquetària autòloga i si és possible ozonitzada és perfecta i indolora.
..........................................................................................................................................................................................
La salud a través de una gota de sangre: https://www.chiadobooks.es/es/la-salud-a-traves-de-una-gota-de-sangre
Raymond Hílu, coator conmigo de este libro, es quien ejerce de médico especialista en Medicina Ortomolecular e Integrativa y quien realiza un diagnóstico a través de una gota de sangre visualizada en el microscopio de 60.000 aumentos. Para él y para los especialistas conocedores de esta lexicografía de la sangre, (que son pocos) una gota vista con este aumento les dice muchas cosas sobre el estado de la persona implicada. Evidentemente, estos especialistas son prudentes y confirman su sospecha a través de pruebas diagósticas concluyentes. Pero esta especial lectura de la sangre es muy orientativa y suele resolver problemas ambiguos que a la medicina ortodoxa, a veces, le cuesta de diagnosticar por falta de protocolos bien normalizados.
................................................................
Lélia contra Consuelo. Retrato de Gorge Sand: ebook en: www.libroptica.com
George Sand: "una amistad de espíritu"
André Maurois escribió una biografía de George Sand que tituló Lélia, el nombre con el cual la popular escritora tituló asimismo un libro suyo en el que la protagonista de este nombre es una escritora que se parece mucho a su autora. Además, el libro es como un reto para George Sand, autora de novelas populares en su época, ya que Lélia pertenece al tipo de narración que se aproxima a la prosa poética.
En el prólogo de Lélia, André Maurois justifica la elección del personaje de Aurora Dupin, nombre auténtico de George Sand, para escribir sobre ella, porque la cifra como una de sus amistades de espíritu. Y dice textualmente:
"Les amitiés d'esprit se font par chaines et rencontres comme les amitiés de coeur". (Traducción: Las amistades de espíritu se hacen por cadenas y reencuentros como las amistades de corazón).
Con estas palabras, el autor quiere hacer
constar que no encuentra diferencia entre la amistad de espíritu y la de
corazón. Sólo la presencia física, nos explica, aleja la similitud. Los amigos,
lo son de corazón y de espíritu. Y lo mismo ocurre con los mitos literarios, aunque estos no
estén presentes en nuestro entorno físico. Pero hasta en cierto modo sí lo
están en sus obras y en su hacer, que nos parecen cercanos. Diríamos que se
hacen dueños, sin pretenderlo, de nuestro espíritu y de nuestro corazón. No
sólo porque se constituyen en nuestros mitos, sino porque nos son personajes
cercanos a los que nos une una firme amistad.
- Fruto de esta amistad de espíritu con esta autora, nació mi: Lélia contra Consuelo. Retrato de George Sand.
(El lector/a lo puede encontrar en: www.libroptica.com)
...............................................................
En cuanto al libro de Dietética antiaging y anticáncer: Ediciones Díaz de Santos: https://www.editdiazdesantos.com/libros/muntane-coca-maria-dolores-dietetica-antiaging-y-anticancer-L30002530201.html
No ponemos muchos apuntes, porque nuestros Consejos de Salud se refieren continuamente a su contenido.
..................................................................................................................................................................................