L'art a la meva vida
Dolors Muntané Coca s'interessa per l'Art i la seva història des de petita i també per la creativitat, dibuixant força bé durant els seus estudis secundaris.
Però, ja gran, en els seus anys de resident a París aprofundeix en aquests estudis, convertint-se en comentarista d'art com a corresponsal de les revistes espanyoles especialitzades "Artes Plásticas" i "Gazeta del Arte". Són els anys 1973 fins 1976, una època daurada per l'Art Conceptual, hereu del gran moviment francès del Maig del 68.
El 1976 torna a Barcelona i allí inicia la seva obra d'Art Conceptual. Al mateix temps és redactora en cap de la revista "Artes Plásticas", essent-ne director el gran crític Arnau Puig, antic membre del grup de Tàpies "Dau al Set". També és redactora en cap de la secció de Cultura i Societat del "Diario de Barcelona". I més tard, comentarista d'Art de la revista "Treball" del PSUC.
Això li permet de conèixer els grans artistes catalans del moment: Antoni Tàpies, Guinovart, Modest Cuixart o Josep Grau-Garriga, el qual tindrà una gra influència en la seva obra artística de la segona etapa. Perquè en l'obra de Dolors Muntané hi ha dues grans etapes:
- la d'Art Conceptual, totalment inspirada a París i feta en base a "colages",
- i la Informalista en el tèxtil, que té arrels basades en la matèria que utilitza Grau-Garriga, però que tendeix a les textures pròpies del gran Antoni Clavé, l'obra del qual coneix a París i a ell en persona a Barcelona a la Galeria Gaspar, quan Dolors és redactora i presentadora de especialitat d'Art, en el programa cultural "Espai" de Televisió Espanyola.
De la primera etapa artística de Dolors, hi ha obres com: "Primer amor", "Lolita", "Enredada i maltractada", "A cor obert" o "Rosa de drap".
I de la segona etapa, més prolífica, destacaríem: "Plorar en blau", "Pedres al camí" o "Petit mar roig", atenent a que podríem dir que hi ha una "època informalista blava", una "època informalista roja" i una de "fosca", especialment inspirada en el romànic, com "Somni romànic I" i "Somni romànic II" o "Tragicomèdia".
Dolors
Muntané també va ser l'organitzadora de la Societat de Dones Artistes de
Catalunya que va comptar amb una pàgina web, dita "DONARCAT". Aquí hi havia a
la Junta: Concha Ibàñez, com a presidenta, Paloma González com a tresorera,
Emília Castañeda com representant de Pintura i Àngels Freixanet com a
representant d'escultura. I Dolors com a secretària executiva i per tant,
organitzadora de les activitats de DONARCAT, com la web o publicacions subvencionades per
l'Institut Català de la Dona.
Barcelona. 2025