L'art a la meva vida

Dolors Muntané Coca s'interessa per l'Art i la seva història des de petita i també per la creativitat, dibuixant força bé durant els seus estudis secundaris.

Però, ja gran, en els seus anys de resident a París aprofundeix allí, en aquests estudis, com oient, per la situació política d'Espanya que no és encara a la UE. Es converteix aleshores en comentarista d'art com a corresponsal de les revistes espanyoles especialitzades "Artes Plásticas" i "Gazeta del Arte". Són els anys 1973 fins 1976, una època daurada per l'Art Conceptual, hereu del gran moviment francès del Maig del 68.

El 1976 torna a Barcelona i allí inicia la seva obra d'Art Conceptual. Al mateix temps és redactora en cap de la revista "Artes Plásticas", essent-ne director el gran crític Arnau Puig, antic membre del grup de Tàpies "Dau al Set". També és redactora en cap de la secció de Cultura i Societat del "Diario de Barcelona". I més tard, comentarista d'Art de la revista "Treball" del PSUC.

Això li permet de conèixer els grans artistes catalans del moment: Antoni Tàpies, Guinovart, Modest Cuixart o Josep Grau-Garriga, el qual tindrà una gra influència en la seva obra artística de la segona etapa. Perquè en l'obra de Dolors Muntané hi ha dues grans etapes:

• la d'Art Conceptual, totalment inspirada a París i feta en base a "col·lages" i que sempre tenen un missatge profund: intimiste o sociològic.
• i l'etapa Informalista en el tèxtil, que té arrels basades en la matèria que utilitza Grau-Garriga, però que tendeix a les textures pròpies del gran Antoni Clavé, l'obra del qual coneix a París i a ell en persona a Barcelona a la Galeria Gaspar, quan Dolors és redactora i presentadora de l'especialitat d'Art, en el programa cultural "Espai" de Televisió Espanyola.

De la primera etapa artística de Dolors, hi ha obres com: "Primer amor", "Lolita", "Enredada i maltractada", "A cor obert" o "Rosa de drap".

I de la segona etapa, més prolífica, destacaríem: "Plorar en blau", "Pedres al camí" o "Petit mar roig", atenent al que podríem dir que hi ha una "època informalista blava", una "època informalista roja" i una de "fosca", especialment inspirada en el romànic, com "Somni romànic I" i "Somni romànic II" o "Tragicomèdia".   

Hem de dir, potser, en arribar aquí, que l'Informalisme  és un llenguatge a-semàntic que, més que expressar un missatge com en el cas de l'art conceptual, allò que intenta és transmetre una emoció a través d'unes textures. 

Tàpies deia que l'Informalisme seu transmetia les seves emocions a través del traç de la seva mà. Jo crec que necessito quelcom més. No sols un traç, sinó unes textures en manera de baix-relleu, que no dibuixen ni amassen imatges tretes de la realitat objectiva, sinó que configuren trets, taques o imatges simbòliques que en el seu conjunt expressen un sentiment. I la matèria per fer això és roba, són puntes antigues, teixits estranys i sobretot textures aconseguides amb aquests materials.

Dolors Muntané també va ser l'organitzadora de la Societat de Dones Artistes de Catalunya que va comptar amb una pàgina web, dita "DONARCAT". Aquí hi havia a la Junta: Concha Ibàñez, com a presidenta, Paloma González com a tresorera, Emília Castañeda com representant de Pintura i Àngels Freixanet com a representant d'escultura. I Dolors com a secretària executiva i per tant, organitzadora de les activitats de  DONARCAT, com la web o publicacions subvencionades per l'Institut Català de la Dona.

Barcelona. 2025